L’argument cosmològic de Kalam: explorant l’inici de l’univers

Introducció: l’univers i el seu inici

La qüestió de l’origen de l’univers ha intrigat la humanitat durant segles. L’univers va tenir un començament, o ha existit sempre? L’**Argument cosmològic de Kalam** aborda aquesta mateixa qüestió, proposant que l’univers va tenir un inici, i aquest inici apunta a l’existència d’una causa transcendent. Aquest argument, defensat pel doctor William Lane Craig, s’ha convertit en una peça fonamental de la teologia natural, que explora la relació entre l’univers, el temps i un creador. En aquest article, aprofundirem en els aspectes clau de l’argument cosmològic de Kalam, les seves implicacions i els reptes als quals s’enfronta.

L’estructura de l’argument cosmològic de Kalam

L’argument cosmològic de Kalam es pot resumir en tres premisses simples:
1. **Tot el que comença a existir té una causa.** 2. **L’univers va començar a existir.** 3. **Per tant, l’univers té una causa.**
A partir d’aquestes premisses, l’argument suggereix que aquesta causa ha de ser quelcom més enllà de l’univers: quelcom sense causa, sense canvis, sense espai, atemporal i enormement poderós. El doctor Craig argumenta que aquesta descripció s’alinea amb el concepte de Déu com a creador de l’univers. L’argument cosmològic de Kalam no és només un exercici filosòfic; aborda directament qüestions que uneixen tant la ciència com la teologia.

La ciència darrere de l’argument: evidència d’un començament

La idea que l’univers va tenir un començament no és només filosòfica. La cosmologia moderna, especialment a través de la **Teoria del Big Bang**, recolza la idea que l’univers va tenir un començament absolut. Segons el model estàndard de cosmologia, l’univers es va expandir des d’un estat molt dens i calent fa aproximadament 13.800 milions d’anys. Abans d’aquest esdeveniment, no hi havia espai, temps o matèria, literalment no existia res.
El doctor Craig subratlla que aquesta comprensió científica de l’inici de l’univers proporciona un fort suport a la segona premissa de l’argument cosmològic de Kalam. El **teorema de Borde-Guth-Vilenkin**, un desenvolupament clau en la cosmologia moderna, reforça encara més aquesta afirmació. Demostra que qualsevol univers que s’ha anat expandint al llarg de la seva història, inclosos els escenaris multivers, ha d’haver tingut un inici. Per tant, l’univers no pot ser passat-etern.
Aquesta evidència científica afegeix un pes empíric a l’argument. Segons el doctor Craig, la combinació de raonament filosòfic i evidència científica porta a la conclusió que l’univers va tenir un començament i, per tant, ha de tenir una causa més enllà d’ell mateix.

Coneixements filosòfics: la regressió infinita i l’inici del temps

A més de l’evidència científica, els arguments filosòfics també donen suport a la idea que l’univers no podria ser infinit en el passat. Un d’aquests arguments implica la impossibilitat d’una regressió infinita real dels esdeveniments. Si l’univers no tingués principi, hi hauria una sèrie infinita d’esdeveniments que es remunten al passat. El doctor Craig i altres defensors de l’argument cosmològic de Kalam argumenten que això és lògicament impossible. Un nombre infinit d’esdeveniments passats mai permetrien que arribés el moment present.
Per explicar-ho més endavant, imagineu-vos que intenteu fer el compte enrere des de l’infinit: sempre quedaria un nombre infinit de moments abans d’arribar al present. Per tant, el temps i l’univers devien tenir un punt de partida. Aquest raonament filosòfic complementa les troballes científiques, proporcionant un cas sòlid del passat finit de l’univers.

Reptes i models alternatius

Tot i que l’argument cosmològic de Kalam és convincent, no està exempt de reptes. Una de les crítiques més habituals prové de la física i la cosmologia modernes, especialment en el context de models alternatius dels orígens de l’univers. La **teoria del multivers**, per exemple, proposa que el nostre univers podria ser només un dels molts en un multivers infinit. Algunes versions d’aquesta teoria suggereixen que s’estan formant nous universos constantment mitjançant un procés anomenat **inflació eterna**.
Tanmateix, el doctor Craig assenyala que fins i tot en els models multivers, el procés inflacionista en si no pot ser infinit en el passat. El teorema de Borde-Guth-Vilenkin també s’aplica al multivers, indicant que ha de tenir un començament. Per tant, encara que el nostre univers formi part d’un multivers més gran, el multivers encara requereix una explicació del seu origen.
Un altre model alternatiu és la **cosmologia cíclica**, que postula que l’univers pateix cicles infinits d’expansió i contracció, donant lloc a “big bangs” repetits. No obstant això, aquesta teoria també s’enfronta a reptes. El doctor Craig assenyala que aquests models, també, no es poden estendre al passat infinit sense trobar contradiccions o violar les lleis de la física.

El temps flueix? El debat sobre el temps tensat i sense tensió

Un dels components filosòfics lligats a l’argument cosmològic de Kalam és la naturalesa del temps. El doctor Craig és un defensor de la **teoria tensa del temps** (també coneguda com a **teoria A**), que sosté que el temps flueix i que el present és especial. Segons aquesta visió, els esdeveniments neixen i desapareixen en un sentit real i objectiu.
En canvi, molts físics i filòsofs subscriuen la **teoria sense tensió del temps** (o **teoria B**), que tracta tots els punts del temps (passat, present i futur) com a reals. En aquesta visió, el temps s’assembla més a un paisatge on tots els moments existeixen simultàniament, i el “flux” del temps és només una il·lusió.
El doctor Craig argumenta que la teoria tensa del temps és més coherent amb la nostra comprensió intuïtiva del temps i s’adapta millor a l’argument cosmològic de Kalam. Si el temps flueix i el present és únicament real, té sentit parlar de l’univers “començant” en un moment específic del temps.

La causa de l’univers: un creador personal?

Una de les implicacions més significatives de l’argument cosmològic de Kalam és la naturalesa de la causa de l’univers. Si l’univers tingués un principi, quin tipus de causa podria fer-lo existir? El Dr. Craig argumenta que la causa ha de ser:
– **No causat**: no pot tenir una causa per si mateix, sinó no resoldria el problema de la regressió infinita. – **Sense canvis**: el temps mateix va començar amb l’univers, de manera que la causa ha d’existir fora del temps. – **Immensament poderós**: fer que l’univers sorgeixi des del no-res requereix un poder més enllà de qualsevol cosa que puguem comprendre. – **Personal**: la decisió de crear alguna cosa del no-res apunta a un agent personal que pot optar per iniciar l’univers.
Segons el doctor Craig, aquestes característiques suggereixen fortament que la causa de l’univers és un creador personal, que s’alinea amb el concepte tradicional de Déu.

Conclusió: un argument potent per a un començament

L’**Argument cosmològic de Kalam** continua sent un argument poderós per a l’existència d’un creador. Combinant tant el raonament filosòfic com l’evidència científica, el doctor William Lane Craig ha construït un argument fort que l’univers va tenir un començament, i que aquest començament apunta a una causa transcendent. Mentre queden models i reptes alternatius, l’argument es manté sota control.
Aquesta exploració de l’inici de l’univers m’ha inspirat a reflexionar profundament sobre la naturalesa de l’existència i el nostre lloc al cosmos. Si esteu interessats a explorar-ho més, us recomano veure la discussió en profunditat sobre l’argument cosmològic de Kalam: William Lane Craig Retrospectiva I: argument cosmològic de Kalam | Més a prop de la veritat.